Un de vell
October 23rd, 2008Com no trobo un joc de paraules que sé segur que vaig escriure, el repeteixo:
Intermitrens. Que funcionen ara si, ara no, ara si, ara no, ara no, ara no…
Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /usr/home/marques.cat/web/wordpress/wp-settings.php on line 472 Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /usr/home/marques.cat/web/wordpress/wp-settings.php on line 487 Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /usr/home/marques.cat/web/wordpress/wp-settings.php on line 494 Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /usr/home/marques.cat/web/wordpress/wp-settings.php on line 530 Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /usr/home/marques.cat/web/wordpress/wp-includes/cache.php on line 103 Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /usr/home/marques.cat/web/wordpress/wp-includes/query.php on line 21 Deprecated: Assigning the return value of new by reference is deprecated in /usr/home/marques.cat/web/wordpress/wp-includes/theme.php on line 623
Com no trobo un joc de paraules que sé segur que vaig escriure, el repeteixo:
Intermitrens. Que funcionen ara si, ara no, ara si, ara no, ara no, ara no…
Les pediría un favor a los académicos de la lengua: si pueden acuñar un término que fusione estos dos: funámbulo y sonámbulo. Resulta que los confundo siempre, así que propongo el siguiente, en dos variantes:
Sunámbulo, o fonámbulo. Dícese de aquel que es capaz de caminar sobre un alambre completamente dormido.
Me recrimina un vecino y también lector que escribo sobre temas que importan a un reducido grupo de gente. Me lo recrimina cordialmente*. Mi vecino tiene eso. Dulzura y seguridad mezcladas sabiamente, con la sabiduría que dan los años, los kilómetros recorridos por el mundo y, últimamente, las visitas a la biblioteca. Supongo que con el tiempo aprendió a sobrevivir sin falsos fetichismos y ya compra pocos libros, con lo que gana espacio en su casa y conserva dinero en la cartera. Los lee y los devuelve a su lugar: la biblioteca. Es un gran lector y el mejor vecino que tengo. Lo siento por los otros, pero es así. De su esposa hablaré otro día porque merece también un artículo. Hoy lo que quiero es prepresentaros un nuevo blogger, porque por fin se ha decidido a abrir un tenderete en este mundillo mal llamado blogosfera. Digo prepresentaros porque en su momento lo anunciaré mejor, ahora es una presentación previa.
*antes que me rectifique el vecino, vamos a llamarle A, aclararé que sé perfectamente que tras la reprimenda se oculta un elogio.
Ahora si que no lo entiendo. Estaba esperando el post 1.000 y me ha saltado al 1.002. No sé si cuenta los que tengo como borradores, que no me atrevo a publicar, o que ya son muchos y se “atabala”. Da igual. Doy por rebasado el milenario y me pongo a pensar qué regalo voy a hacer. Como sólo puedo hacer un regalo, estoy dudando entre hacer un concurso o sortearlo. ¿Qué os apetece? Poned un comentario en este post indicando vuestras preferencias. Sorteo o concurso. Damos una semana de plazo y luego hablamos.
Avui escric aquí la crònica d’una festa a la que no vaig poder assistir. Per sort, entre els molts amics que hi havia estava María Rosa Cardona, de Caves Rovellats, que va fer d’improvisada reportera. Afegiré que “por amor al arte”. O més ben dit, per amor als anfitrions: Maria Dolors Boadas i José Luis Maruendas, a qui aprofitem per felicitar.
La Dama del Paraigües, al Parc de la Ciutadella, va acollir a un bon grapat d’amics, que es van reunir per festejar els 75 anys, 75!!!, del Cocktail Bar Boadas, inaugurat, les matemàtiques no enganyen, l’any 1933. Tot s’hi van abocar per fer-ne de la festa un moment irrepetible, començant pels organitzadors, que van comptar amb la col·laboració de Paradís, amb Joan Mediavilla al capdavant, que va servir el catering, Gin Giró, Iberlicor, Pernod Ricard, Bacardi España i Osborne, coordinat per Xavier Olivé. La “meva” enviada especial s’oblida dir-me que es va brindar amb cava Rovellats. Jo ho poso i si vaig equivocat ja em corregiran. Al cap i a la fi, aqui puc dir el que vull.
Segueix explicant la Maria Rosa que no hi va faltar ningú (bé, si. Jo, però no es va notar massa. Afortunadament). Estava l’equip de Boadas: Jero, Joan, Jose Antonio, Pedro i l’Elio. Jordi Hereu i Kati Carreras, Eduard Vicente, Judith Mascó, Javier de las Muelas, els i les periodistes Mayte Díez, Núria Báguena, Ana Alòs i Ernest Cohen, també Jordi del Rio, Ricard Torrell, Santi Lapeira, Hugo Pardo, Mamen, Mariona Tella, MªJosé Gómez, Sra. De Gotarda i el seu fill Josep MªGotarda, Ramón Corredera, Montse Escribá, Chus Puelles i Sra., Jordi Ardiaca, Josep i Nelly Beneito, Ramón Bas, Joan Esteve, Joaquim Ayoro, Ángela de la Rosa, Engracia Picassò… una interminable llista de noms que em recita per telèfon i que apenes em deixa temps per escriure, segueix donant-me noms: Balbina, Rosi, Araceli, Carmen, Pilar, Nieves, Mayte… I aquí ho deixo, per tenir temps de felicitar novament a “els Boades”. Per dos motius: pel 75è aniversari i per comptar amb grans amics
Aqui podeu veure unes quantes fotos de la festa
Això que ve ara més que un joc de paraules és un embolic que no hi ha lector que l’entengui. Comencem. Si aquest post fos en castellà i en francès podria dir el següent:
palabras que en realidad son palevres. Però és en català.
iaiavis. Parts que limiten l’obertura de la boca d’una persona, home o dona, que té fills amb fills. O fills de fills.
Hace unos cuantos artículos, concretamente en Si yo fuera editor… presentaba mi libro Letras Desordenadas y proponía una técnica de marqueting boca a boca. Pues por lo visto mis queridos lectores se han quedado “besados” entre sí y no están por la labor de recomendar el diccionario. Lo entiendo. Donde esté un beso, que se quiten las sonrisas. Si se cansan de besarse y ser besados, sugieran este enlace. Por cada 1.000 visitas, sortearé un visito. Un vesito. Un besito. Cometo muchos errores pero al final acierto. Besito.
Empiezas bailando verticalmente con una mujer, besando unos labios horizontales, para acabar bailando horizontalmente y besando unos labios verticales.
Digamos que lo de baile horizontal es un clasicismo.
A veure, com ho diria. Ja sabeu que la meva relació amb la publicitat és, com a mínim, irregular. En poso, no en poso. Ara, per exemple, acabo d’afegir un anunci de Photoshop, per a mi, el programa més complet que hi ha en tractament fotogràfic. Ara bé, llegint el que posa a sota: buy now, m’agradaria aclarir que jo, personalment, només en buy un, no calen now, a no ser que tinguis vuit amics per compartir-lo. I ja, menys seriosament, afegir, que pels no estrictament professionals, hi ha versions més senzilles i a diferents preus a l’abast de totes les butxaques. Aquest el reservaria a fotògrafs que es guanyin la vida -bé o com la majoria- amb la seva feina
No crec massa en les xifres rodones, però mil entrades són mil entrades. En realitat, en són més, perquè n’he perdut unes quantes, ja ho sabeu, amb els canvis de disseny o de programes. Bé, ens fiarem delo número que surt a la url del post. Per exemple, si cliqueu a l’Antoni Castejón del post anterior, us sortirà quin post és: el 981. Aquest doncs serà, ara veurem, el 982. Ens acostem. Farem un regal segur. Un a un de vosaltres. I potser dos.