Charlas con Jurt

Jurt es un cachorro de perro peruano, adoptado en Trujillo por el detective Rossend Llopis. Afincado en nuestro país, repasa la actualidad y reflexiona sobre temas de siempre. Una vez a la semana publico estas conversaciones.

Escric poc

| Filed under Uncategorized

Si escric bastant menys que de costum és només per un motiu: he tornat a treballar, però amb unes condicions físiques tan mermades, que les poques energies que tinc les he de destinar als que em paguen. Però no puc estar-me de dir el que va passar l’altre dia, quan vam anar al parc amb el meu fill. El Manu xutava una pilota del Real Madrid que li ha regalat el seu avi. Uns nanos van fer una burleta, i li cridaven “merengue” (més en broma que una altra cosa). Em vaig encarar i, aparentant estar més més enfadat del que estava, els vaig aclarar contundentment que el Manu era del Barça. “I la pilota?”, em senyalen. “Tu què faries?”, els vaig respondre, “donar-li patades a l’escut del teu club?”. Es van callar, i per la seva expressió, diria que les vendes de pilotes amb l’escut del Madrid pujaran els propers dies.

Guardiola, Pou i Estadella

| Filed under català Opinión

Avui, aquest matí, m’he ensopegat amb el Guardiola, quan sortia d’una papereria aprop d’una granja on esmorça de tant en tant quan està de vacances. El Guardiola, si, aquest noi que ens ha portat la Lliga, la Copa del Rei i la Champions. Perquè ens la ha portat ell, no us oblideu, que de jugadors bons n’hi ha hagut durant moltes temporades i res de res. Ha portat també, seny, diàleg… en fi, que espero que estigui a Can Barça tans anys o més que el Ferguson al seu club, el Manchester U.

Escric, però, per destacar un altre aspecte del Pep Guardiola. La seva manera d’estar, de caminar. Ni ensenyant-se massa, ni massa poc, que tampoc seria just. I m’ha recordat al Josep Maria Pou, a Arte, on havia de passar uns moments desapercebut pel public sense retirar-se de l’escenari, mentre els altres dos personatges eren el centre de l’acció. Costa d’amagar un cos de la mida del Pou, i en canvi, ell ho aconsegueix. Pels que no hagin vist Arte, un altre referent seria el Jordi Estadella, a El semáforo, posant cara de pòker mentre desfilaven artistes d’arreu d’Espanya.

Espero que aquest sigui el primer entrenador que no facin fora quan vinguin mal dades. Un dia o un altre vindran, però el Pep aixecarà més Copes d’Europa encara. Si el fan fora, les aixecarà dirigint altres clubs. I això, no.

Futbolero

| Filed under català Opinión

Avui, no sé perquè, estic molt futbolero. Ahir vaig veure el partit, i em vaig alegrar pel Thierry Henry. Crec que s’ho mereixia. Però em sembla molt que s’anirà aviat del Barça. Aquest Nadal.

Una altra cosa. Em vaig fixar, i crec que a TV3 ho van destacar, que quan un company et fa una passada dolenta, has d’aixecar el polze, com diguent, ja estava bé, ja la idea. De tant repetit, aquest gest ja significa el contrari. Ve a dir, Noi, Dani, quina pedrada m’has llençat.

Per això, i ara tornem al Thierry, al Titi, em va agradar que en un moment es colpejés al pit, dient, molt gràficament, és culpa meva.

Si queréis comprar una cámara fotográfica, aquí encontraréis al mejor precio: Pixmania