Vilafanta. Poble gironí conegut per un poema dedicat a la seva exclusiva font, de la qual brolla una beguda refrescant amb gust de taronja els dies parells i de llimona els senars.
Com molts, vaig descobrir La font de Vilafant, vers d’Agustí Bernaus, gràcies al cantant, poeta i amic Celdoni Fonoll.
Teniu la lletra si voleu
A Vilafant fan una font,
però la fan tan lentament
que, mentre fan el tros que fan,
el tros que han fet ja es va desfent,
i mai sabreu si l’estan fent
o, pel contrari, la desfan.
El pressupost, però, s’hi fon,
i, és clar, la gent de Vilafant
creu que amb l’excusa de la font,
l’Ajuntament se’ls va rifant,
i que més d’un s’està refent,
i més de quatre revifant.
I, fins dels pobles del voltant,
en rialles esclafint,
els van dient i apostrofant
que, si van fent com ara fan,
de l’aigua no en beuran
ni el que ja és vell ni el que és infant,
perquè quan brolli per la font,
tot Vilafant serà difunt.
per conéixer una mica més, la web de l’Ajuntament de Vilafant
Leave a Reply