Alguna vegada he parlat de la meva cosina Patalin. No fa massa, a l’habitació bona. Ja sabeu que me l’estimo molt i que la trobo molt maca. Però de moment, aclaro, no apareix a les meves fantasies sexuals. Al menys, despert. Potser s’haurà colat a algun somni, però molt curtet, no ens donava temps a res. Ara bé, això pot canviar dràsticament arran del email que m’ha escrit avui. Normal, com sempre, però a l’hora d’acomiadar-se escriu: tetonets en lloc de (crec) petonets. Això d’inventar-se paraules deu ser cosa de família.
Amigos
- Albert Sala
- Alicia R. (42)
- annades
- aristas cotidianas
- Barajar y dar de nuevo
- bello abril
- Café bar La República
- cajón desastre
- cosas de ranas
- cucoalmeria
- Des de Sant Pol
- Des del meu mar
- El bloc de la Jaka
- el espectador
- el llibreter
- el mono se eleva
- el pensador
- entre arena
- escritofrenia
- fractal para cual
- Glauka, una vez fue sirena
- gumets
- habichuela sin gracia
- Imagine Photographers
- internostrum
- L’escriptori
- la barra d’en temple
- La inquietud de Mara
- La llibreta mà gica
- la mujer tirita
- La panxa del bou
- memòria restringida
- missatge rebut!
- No caic, em tiro
- Oi?
- Peix and blog
- plan para hoy…
- Ronroneos
- Un cos sóc, nu
- un salt al món
- vehemencias
- Vertiario
- Violette Moulin
- Víctor Carbajo
Archives

19.57 versión beta by Manuel Marques is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 2.5 España License.

jajaja
Serà qüestió que vigilis als teus descendents…per si de cas!
És que les paraules, com histoiria, tenen una vida secreta y subterránea que, de tant en tant, troba una escletxa entre els teclats i emergeix.
Petons, que no tetons.