La cosina

Alguna vegada he parlat de la meva cosina Patalin. No fa massa, a l’habitació bona. Ja sabeu que me l’estimo molt i que la trobo molt maca. Però de moment, aclaro, no apareix a les meves fantasies sexuals. Al menys, despert. Potser s’haurà colat a algun somni, però molt curtet, no ens donava temps a res. Ara bé, això pot canviar dràsticament arran del email que m’ha escrit avui. Normal, com sempre, però a l’hora d’acomiadar-se escriu: tetonets en lloc de (crec) petonets. Això d’inventar-se paraules deu ser cosa de família.

2 Responses to “La cosina”


  1. 1 Evonica

    jajaja
    Serà qüestió que vigilis als teus descendents…per si de cas!

  2. 2 Mara

    És que les paraules, com histoiria, tenen una vida secreta y subterránea que, de tant en tant, troba una escletxa entre els teclats i emergeix.
    Petons, que no tetons.

Leave a Reply