Parlo amb el tiet acabat de sortir de l’hospital i recordem temps passats, com quan em va portar a la platja, ben petit, i em vaig cagar. La feina que li vaig donar. Estem a casa seva, a Gràcia. El pis, petit. Quan entres i tanques la porta pots caminar per un pasadís que et condueix a la cuina-menjador mentre deixes a la teva esquerra un parell d’habitacions. Una galeria mig balcó amb el bany i un altre espai creat a partir d’ajuntar dues habitacions completen els 35 metres quadrats on vivien l’àvia, quatre nois i una noia, la germana de l’àvia (la tia Consuelo), les dues filles (l’Anna Maria i la meva estimada Patalín) i el tio Pepe. Bé, tot això per dir que durant la conversa, el tiet m’explica: “El teu pare, com era el gran, tenia dret a escollir habitació. I es va quedar la bona”. La primera del passadís, la més propera a l’entrada. No té finestra i medeix 1′80 per 1′60. La bona.