Raquel i Núria, a les tres de la tarda
Avui he passat per Sant Joan Despí, per recordar altres temps i saludar vells amics. Volia també fer una crònica de La Maratò, explicar tantes i tantes coses que succeeixen darrere les càmeres. No ho he pogut fer perquè les forces no m’han deixat estar-m’hi tota l’estona, com feia abans. Sí he saludat vells amics, alguns amb més kilos, altres amb més arrugues i uns quants amb menys cabells. Ja us explicaré més endavant les sensacions que he tingut quan he anat a fer un café i he triat un racó on poder estar relativament sol i recordar les hores passades veient la rampa per on pujaven els actors que després entrevistaríen l’Àngel Casas, el Josep M. Bachs o el Màgic Andreu, per posar tres exemples. Us ho explico un altre dia.
Leave a Reply