Una paraula que hauria d’existir oficialment, i no només aquí, aquest modest blog:
Demanaçar. Sol·licitar una cosa (justa) avisant que si no s’obté es prendran mesures.
Us explico un cas. Client de telefónica, fart de veure ofertes a la web de plans que superen de molt el seu contracte, truca al proveedor i demana que s’ajustint tarifes i/o serveis. Resposta: és impossible. En resum, et venen a dir que com ja ets client, no mereixes el mateix tracte (bo) que els que encara no ho son. “Be”, respon aquest client, “això s’arregla fàcil. Donim de baixa, així deixaré de ser client i em tractaran be”. La senyoreta o senyora que aten les baixes és, a més d’atenta, ràpida de reflexes. Abans de tres segons ja havia ofert un descompte a la factura que, si no igualava l’oferta als nous clients, com a mínim treia la sensació de ser un panoli. Ho soc encara (sí, sóc “el client”), però em sembla que he guanyat una petita “batalla”.
Això és el que anomeno demanaçar.