A tots els qui els agraden els colors. Heu de visitar la pàgina KULER, d’Adobe. Podreu veure un grapat de cfombinacions de colors, en podreu crear de noves, publicar-les (o no, simplement guardar-les per vosaltres). Per fer-us una idea, podeu passar per la meva pàgina inicial, on estic fent unes proves. No feu cas de la barreja de colors, està tot per fer. Només mireu la barra superior (de vegades triga una mica en carregar-se) i cliqueu, ja veureu com van canviant.
Monthly Archive for February, 2008
En mi eterna lucha por repartir conocimientos, hoy uniremos geografía y ciencias naturales; zoología para ser más concreto.Tortugal. País donde habita cierto tipo de quelonios, que son unos animales provistos de caparazón y que se distinguen por su lentitud y por ser grandes amantes del jazz. El más conocido de todos es Quelonius Monk.(Hoy se cumplen 28 años de su muerte).
En EL PAÍS, versión digital, se pueden corregir los artículos en busca de posibles erratas. Aun estando muy bien editado, se cuelan algunos gazapos (como a todos, faltaría más). Si los ves puedes enviarles la corrección llenando un formulario. Una vez enviado, se abre una ventana que reza: Muchas gracias, su corrección ha sido enviado correctamente. Yo, que hago frecuente uso de este servicio, agradecería que la corrección fuera enviada.
Últimamente no sé qué pasa, que los tiempos no duran lo que antes. El mundo va cada vez más aprisa y no da para casi nada. Por eso escribo menos. Y por otras múltiples y variadas razones. En fin. Después de las palabras hablamos.
Grandul. Holgazán de enormes dimensiones.
Candul. Perro haragán. De ahí el sinónimo perrezoso.
A propósito, en la SER escuché el otro día que hablaban de profilácticos para perros y muy sabiamente un comentarista improvisó este juego de palabras. “En lugar de condones, se llamarán candones”. Me gustó.
Decía hace un ratito que no me acercaría, por lo del desastre. Pero no podía dejar las cosas a medias. He colgado un head para presumir de premio, Arte y pico y de premiadora, Arare. Lo que no sé es cómo poner un enlace en un gráfico. Si alguien lo sabe, ya sabe. Que me lo diga, por favor. Y ya puestos, hablemos de premios. He tenido poquitos, entre ellos, ya lo comenté una vez, el Micrófono de Plata. Pero creo que fue una casualidad. Vamos, que no me lo concedieron, me lo coincidieron.
Qué malament ho he passat; fa una estona ho havia perdut tot; el blog, vull dir. Els posts, els comentaris, els enllaços… Tota una vida. Ha estat culpa meva, intentant canviar el disseny per poder incloure el guardó que l’Arare em va concedir. Ja està tot arreglat, però estaré uns dies que no m’acostaré ni a escriure.
l’Arare em fa l’honor de concedir-me el premi Arte y Pico. L’he traduït al català per les seves reminiscències fonèticas amb el cinema d’Art i essaig que omplia les tardes de quan erem més joves. L’obra és d’Eseya, una noia uruguaiana a qui quan pugui li traduiré aquest post al castellà. O potser no cal, algú que sap fer el que fa ella sabrà de sobres interpretar aquest senzil text. Mentre preparo el lloc on exhibir-lo us ensenyo el guardó:
Trobo a aquest diari, que llegeixo poc i que darrerament m’agrada cada dia més, un breu titulat així:
“Troben 25 quilos d’haixix en un camió de la Legió a Melilla”.
I el text comença: La Guardia Civil de Melilla i la Policia Militar han descobert en la roda de recanvi d’un camió un carregament de… (no tinc ganes d’escriure’l sencer)
No hi se veure la notícia per enlloc. La quantitat de droga no és espectacular, més si tenim en compte que estem parlant d’haixix. Tampoc veig res d’excepcional ni en el fet que sigui en un camió de la legió ni que hagi estat a Melilla.
Ho comento amb una amiga, fent un café, i m’obre els ulls:
-Si, home; la notícia és que els trobin.
Deu ser això.
S’ha de reconéixer que Convergència i Unió és potser la formació política que més joc dóna a l’hora de fer acudits fàcils. Com aquest.
Televiciu. Relatiu o pertanyent a la televisió, especialment a la Televisió de Catalunya els primers vint anys.
Llegit al carrer: un cartell a la porta d’un taller mecànic: “MANTANIMENT D’AUTOMÒBILS”. Mantaniment, eh, no manteniment. Suposo que deu ser Acció de mantenir realitzada per un individu amb poques ganes de treballar. Una altra cosa, no, però sincers sí que son.
Per cert, tant de veure televisió farà que en lloc de tenir enteniment, tindrem anteniment.
Parlar de televisió m’ha fet recordar l’humorista Joan Tharrats, que entre d’altres feines signa una columna a l’AVUI: la mirada.
