El pasado martes, 11, paso por delante de un restaurante-bar al que solía ir a comer hace unos años y que por traslados profesionales/personales dejas de frecuentar. Es de esos de mesas de formica, con manteles de papel, y que por menos de 10 euros te dan un menú más que digno. Guisos, fricandós, judías con patatas, ensaladas… cosas sencillas, en fin, que te permitían interrumpir la jornada laboral lo justo para no desfallecer. No pude dejar de leer el tro día el menú, escrito en la pizarra y casi se me cae el alma a los pies: “Estofado de garbanzo”. Así, en singular. Se ve que las cosas no andan del todo bien y hay que ajustarse el cinturón. Bueno, pero que conste que seguro que estará muy bueno.
Monthly Archive for December, 2007
En pocs dies, potser un parell de setmanes, aquesta empresa, YA.COM, m’ha trucat a casa unes set o vuit vegades, oferint-me un servei a Internet molt més avantatjós que el de Telefónica. Els he dit de bon principi que no m’interessa, que prefereixo malgastar els meus diners a haver de canviar constantment de companyia. Però res, no ho entenen, i em segueixen trucant. Al principi em deia, Què pesats! però una oportuna reflexió m’ha fet veure la realitat. En el fons, els de YA.COM són una empresa altruista que fomenten les relacions humanes i que lluiten contra la solitud domiciliaria. Com una ONG. Per això trien operadores i operadors estremadament simpàtics, dolços, perseverants i inmunes a l’insult. No sóc d’insultar la gent, però m’imagino com els hagués atès l’inoblidable Fernando Fernán Gómez: “A la mierda con sus 20 megues”, hagués dit l’insigne actor. I ells, els operadors de YA.COM, haguéssin seguit, imperturbables, amb la seva cantinela: “le garantizamos que nuestro servicio, ha sido seleccionado por nuestro ordenador, ahora puede aprovechar la inigualable oferta…”.
Bé, proposo que els ajudem a seguir amb el seu propòsit. Com? Molt senzill. No acceptem els seus productes. Així estaran obligats a seguir trucant-nos una i una altra vegada i mai més estarem sols. Aprofito per enviar un petó a la Sònia (la darrera venedora que m’ha trucat) i convidar-la a un café. Té una veu molt maca.

