Ja veieu que porto mes i mig sense publicar res. La raó no és només una. Diferents ocupacions i entrebancs  m’han tingut allunyat del blog. Per exemple, vaig oblidar de pujar el PC a la Cerdanya i la connexió a Internet que havia a l’hotel costava 4 euros l’hora. I, la veritat, pagar per escriure, no. Sobretot si els diners no van a parar a les vostres butxaques, que sou al cap i a la fi els que els merexerieu. Les vacances es van completar amb una estada a Italia, a un poblet entre Milan i Torino, Cocconato, amb formatges i vins dignes i una pasta casolana més que correcta. I el café més bo que hagi tastat mai.  A qualsevol lloc, eh,  fins i tot a un centre comercial.  El retorn ha estat a terminis. La dona, el fill i jo vam tornar la setmana passada i el cotxe va decidir quedar-se uns dies més, prenent el sol a un garatge a Niça. Per que entenguéssim que es volia quedar va començar a treure fum blanc pel tub d’escapament. Blanc, que vol dir Havemus pana. I grossa, crec. Ja en parlarem un altre dia d’això del meu cotxe. Ja us avanço que el post es dirà Els BMW són cars. Cars en català, no en anglès, que també.

La setmana vinent, espero, tornaré amb més regularitat, i amb més novetats, que espero poder fer públiques. Pels interessats, si passeu per aquesta adreça us fareu una idea: modular games