Creative Commons License
DiccionArisTòtil by Manuel Marqués Alfocea is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Sin obras derivadas 3.0 España License

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Aquí trobareu un recull de paraules escrites en els darrers tres anys a diversos blogs, alguns ja desapareguts: el que queda el podeu visitar aquí: 19.57 versión beta. Estan desendreçats, sense ordre cronològic ni alfabétic, tal com els he anat recopilant. Els anuncis que veieu són els que dónen suport a la pàgina. No hi entreu si no presenten una oferta prou interessant.

Una nota que vaig escriure poc abans d’una Setmana Santa

És el que tenim els catalans; sobretot els que ens hem criat amb l’escola en castellà i hem anant aprenent l’idioma amb l’Avui, TV3 i el Tot i Més. Que amb les b i les v ens fem un embolic, el mateix que amb els accents, que no sabem mai si han de ser tencats o oberts (jo els poso un si un no i de tant en tant l’encerto). Bé, tot això per dir-vos que no sé si la setmana que comença demà és la setmana que ve, o és la setmana què bé, sobretot pels qui no els (ens) agrada massa treballar. Bona Setmana Santa a tots.

 


Oparada. Noia no molt inquieta que ha passat per el quiròfan.

(dies després m'adonava del meu descuit)

Tant presumir de “senyor de les paraules” i se m’escapen els jocs més evidents. Vejam (com m’agrada aquesta paraula, no em cansaria d’escriure-la, m’imagino un Espriu). Vejam, deia. Parlo de la noia oparada. I em deixo de dir que per descomptat és una persona que s’ha fet la cirurgia estàtica.
Amb una certa relació, també trobem el següent:

Bistorí. Instrument quirúrgic dissenyat a
la capital del Piemonte, regió italiana on va néixer la coneguda periodista esportiva de TV3, l'Imma Piemonte.

Patit. Participi pasiu no gaire gran.

Boirinot. Insecte paparra que aprofita els núvols baixs en forma de boira o boirina per volar.

Desprès. Que no és gens garrepa, però no ara, encabat, més tard.

Espectres. Parell i mig de fantasmes.

 

A Catalunya Ràdio, quan la Vall d’Hebron es va quedar a les fosques

L’Antoni Bassas parlava avui de la Vall d’Hebron, i m’ha semblat escoltar que un periodista del seu equip feia el seguent [involuntari] rodolí: “A consultes externes han d’anar amb llanternes”. Es referia a que encara estan a les fosques. Vaja, que a la Vall d’Hebron impera la tenebror. Aquest rodolí, més dolent, és meu.
I un altre de dolent, també. L’hospital de la Vall d’Hebron, abans tenia nom de cabrón. Ho sento, no podia resistir-me. S’entèn, oi? Perquè, francament, no tinc ganes d’explicar-ho.

 

Escopinar. Dir en veu alta i bruscament un pensament, com llençant-lo a la cara d’algú.

Messi i Maradona
De Maradona s'ha arribat a crear una esglèsia. De Messi, tot arribarà. Com a mínim, ja porta el cognom, abreviació de messies. I què en diu el diccionari de la paraula messies? el següent:

2 p ext Capdavanter, home eficaç i carismàtic, que hom pren com a particularment inspirat per a resoldre una situació difícil i angoixosa.

Messi. Està clar, oi? capdavanter, carismàtic, inspirat, capaç de resoldre una situació angoixosa...

Gai dindi. “Pavo” amb pluma.

Clòmic. Pallasso idèntic a un altre. El Tricicle i Jacques Tati en un gag d’Éxit.
 
Caricaturista. Que fa caricatures mentre viatja per un pais estranger.
 
Clos. Que està completament aïllat de l’exterior de l’ajuntament.

Exclós. Marginat

Purtada. Acció deslleial contra algú comesa des de la primera plana d’un diari o una revista.

Mesquí. Febrer sens dubte. És el mes més mesquí, només ens dona 28 o 29 dies. Quan dic que és el mes més mesquí, no quequejo, és així. Joan Manuel Salvat-Papasseit (parlo de memòria) va composar un poema en defensa de febrer, tot dient: mes no és mesquí, ni cap hora és isarda.
 
Bretolador. Que fa rètols no gaire inteligents

Individu. Home nascut a la Índia a qui se l’hi ha mort la dona.

Abella. Insecte molt bonic que fa mel.

Aristòtil. Filosof grec una mica babau, a qui els amics més íntims anomenaven tòtil.

Deportada, noia. Dona extremadament maca, digna d’apareixer en primera pàgina i, per els mateixos motius, envejada per les altres noies, que desitjarien veure-la fora del país. 

Parca. Peça de roba d’abric molt discreta i que t’està “de mort”

Campari. Estadi alemany, per exemple el del Bayern de Munich.

Halter. Pesos per enfortir la musculatura. Quan els fan servir els narcisistes es diuen halter ego.

Intimeitat. Part més propera i reservada de la persona, però no del tot, a mitges.

Carretérea.  Via per la qual passen vehicles tan sovint que finaslment un d’ells acaba per portar-te al cel. Paradigma de carretérea: el pont de Millau.

Reflexió festiva

Enguany han arribat d’hora els carnavals. No m’he recuperat encara dels Nadals (econòmicament) i torna-hi: més menjars, més festes, mes despeses, més de tot. No us sembla, pregunto, que ens podriem estalviar diners i fer-ne de dues festes, una. Es podría dir: carnadal.

Llegit al carrer:

Un cartell a la porta d’un taller mecànic: “MANTANIMENT D’AUTOMÒBILS”. Mantaniment, eh, no manteniment. Suposo que deu ser: Acció de mantenir realitzada per un individu amb poques ganes de treballar. Una altra cosa, no, però sincers sí que son.
Per cert, tant de veure televisió farà que en lloc de tenir enteniment, tindrem anteniment. Allò que ens beurem, o donat que és de tant veure la tele ens veurem
Parlar de televisió m’ha fet recordar l’humorista Joan Tharrats, que entre d’altres feines signa una columna a l’AVUI: la mirada.
Trobo a aquest diari, que llegeixo poc i que darrerament m’agrada cada dia més, un breu titulat així:
“Troben 25 quilos d’haixix en un camió de la Legió a Melilla”.
I el text comença: La Guardia Civil de Melilla i la Policia Militar han descobert en la roda de recanvi d’un camió un carregament de… (no tinc ganes d’escriure’l sencer)
No hi se veure la notícia per enlloc. La quantitat de droga no és espectacular, més si tenim en compte que estem parlant d’haixix. Tampoc veig res d’excepcional ni en el fet que sigui en un camió de la legió ni que hagi estat a Melilla. A no ser que rima amb Montilla. Però no pot ser això.
Ho comento amb una amiga, fent un café, i m’obre els ulls:
-Si, home; la notícia és que els trobin.
Deu ser això.

Grandul. Que no vol treballar, fatxenda d’enormes proporcions.

Tortugal. País veí que es caracteritza per la lentitut delos seus habitants, amants del fado i del jazz. El més conegut de tots, potser, és el desaparegut músic Quelonius Monk.

Una de les paraules nascudes al meu blog que més m’agraden és

Palíndrooms. Habitacions angleses que es llegeixen igual de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta. Per exemple, als hotels (sobretot, recordeu, han de ser anglesos), les habitacions 101, 515, 333… totes aquestes són palíndrooms. Proveu a llegir-les  en ambdues direccions (si no sabeu anglès us ho traduiré amb molt de gust. Per exemple, ambdues, que no es una paraula molt habitual, la podem traduir fàcilment a l’anglès (amb és with i dues és two). Per tant, en ambdues direccions serà in withtwo directions.

D’aqui va sortir, i aquesta no és meva*:

Palíngrooms: mossos d’hotel ambidextres.
Afegiria jo que també es pot escriure palíngrums. I que ambidextres significa que accepten propines amb l’esquerra i la dreta, indistintament.
És de Xurri, una bloguera que trobareu entre els enllaços preferits al meu blog
Per arrodonir la entrada, parlem també de

Palíngrumets: els grumets que saben pujar al vaixell per babord i per estribord.

Palíndrums. Sons produits amb tambors posats en filera i que sonen igual tocats d’esquerra a dreta com a l’inrevès. El marteix passa amb els melindroms, que sín igual de bons si es mengen per un extrem o per l'altre.
Tornem a jugar amb l’anglès

Flyre. Olor que desprèn alguna cosa i que atreu a les mosques. Per exemple, les gambes i altres crustacis agraden molt a les mosques (és per no posar l’exemple de la merda).
I una paraula servida per l’Arare fa uns dies, en un comentari. I que mereix els honors d’aparèixer en un post. No és catalanglish, és més aviat catranger, què és un idioma genèric barrejat amb el nostre.

Benvingouda. Manera de rebre els convidats oferint-los uns taquets de formatge holandès.
Naturalment: els arribats són benvingoods. A partir d'una certa quantitat, són benvintgoods o Vintvintgoods.

Amparador. Membre de la reialesa en màxim grau que per la seves característiques podria estar ben bé a una vitrina. També se’n diu del rei que té negocis amb els baixos “fondos”, o la mafia. Aquest s’escriu, però, amb “H”.
Per tant l’AMPA és l’Associació de Pares i Mares “amparadors”. Si els nens són els reis de casa, què no seran els pares.

l’Amparadora és, no cal dir-ho, Ampar Moliner.
No confondre amb Amparidor, el Rei de les parides. No diré de qui es tracta perquè no sembla educat parlar d'un mateix.

Ja ho he dit altres vegades: hi ha paraules que darrere el somriure volen arrencar també una reflexió. ¿És molt demanar?

Negritós. Estar inquiet, molest, preocupat pel futur dels inmigrants que arriben del sud, en pasteres.
Ah, i les pasteres no són un vehicle per aconseguir fàcilment pasta. O no ho hauríen de ser.

 

Els trens apareixeran altres vegades en aquestes línies. És un tema recurrent. O, com es tracta d’esprémer l’enginy direm que és un tema reocurrent.

Trensparents. Ferrocarrils familiars que permeten el pas de la llum però no el de les persones, perquè van plens de gent. O no us són familiars aquests trens?
D’aqui surt l’expressió “plens a besar”, perquè es que vulguis que no, no tens més remei que besar al teu company de vagó. Està tant a prop…

Intermitrens. Ferrocarrils que funcionen ara sí, ara no.

Màrius Serra. No és la primera vegada que en parlo de Màrius Serra. M’agrada i em distreu. I, sense voler comparar-me, coincidim en alguns jocs de paraules. Com el de l’altre dia, quan vaig escoltar i endevinar un dels seus enigmàrius (que per cert no va encertar cap dels concursants). Lamentablement no recordo l’enunciat exacte, però la resposta era lasciu, un acudit més a afegir a aquesta coalició política, que dona molt de suc. A diferència del PSC, que va treure molt de “psuc”.

Escolto Catalunya Ràdio. Aquest matí a quarts de vuit o de nou, i mig adormit. Per tant, demano disculpes si vaig errat, però he escoltat el següent, referint-se a l’enunciat de l’enigmàrius del dia: “Laporta, el segador més mentider”. Home, conec (una mica, molt poc) el Laporta, el Jan, i què voleu que us digui, és advocat, amb això està tot dit (advocats i procuradors, a l’infern de dos en dos), però titllar-lo de mentider, no.
Un cop despertades les neurones més dormilegues m’adono que el que han dit és “la porta el segador més mentider”. I trobo la solució, que deu ser “fals”.

Televiciu. Relatiu o pertanyent a la televisió, especialment a la Televisió de Catalunya els primers vint anys.

Alcómics Anònims. Comediants poc coneguts (o gens) a qui els agrada la beguda.

Ascó. Banc amb raspatller on seuen polítics. Curiosament, bancs i polítics poden ser destructors de l’economia familiar, tant o més que la central nuclear que porta aquest nom.

Hi ha polítics que no es mereixen el seu escó. I hi ha un Ascó que no es mereix cap polític.


Alzina. Arbre on portem els nens dissabtes i diumenges perquè deixin de fer el mono a casa.

Elimimar. Desfer-se d’algú copiant fil per randa els gests, actituds o manera de parlar. També.
2. Desfer-se afectuosament, de la parella, sobretot.


Escolto “... els embassaments estan al 40 per cent de la seva capacitat”. Els podríem anomenar embarçaments, que també está el 40 per cent de la seva capacitat, o menys. A veure si ho arregla el Piqué, ara que ha deixat la política i es dedica al futbol. O no va així la cosa? (escrit el 2007)

Titutejar. Dubtar a l’hora aplicar el tractament a la persona a qui ens adreçem. Depèn de la feina de l’interlocutor, pot ser també prostitutejar.

Titubar. Sinònim del mot anterior. S’aplica especialment quan sortim d’un local on serveixen begudes.

Solhilaritat. Variant de solidaritat, molt més creíble i comuna avui dia. Perquè és una solidaritat que provoca risa. Una risa amarga (com la pel.lícula de l’Anna Magnani).

Solidiari. El que hauríem de ser: solidaris cada día.

Bucòlic. Poéticament, escena campestre que provoca diarrea. No confondre amb bookolic, un llibre que fa. En fi.
M’agradaria que un dia em donéssin un premi. Tant se val si no està dotat econòmicament, Encara que fos un premi humorífic.

Odenador. PC manufacturat a una ciutat propera a Igualada.

Hindumentària. Vestimenta típica de la India.


Pedestral. Tot allò que serveix per a fer brillar més una persona, a la que tot seguit partim d’un bon cop d’atxa.

Escolhappy. Membre feliç d’un determinat ordre religiòs.

Passetjar. Importunar algú caminant relaxadament al seu voltant.

Amari. Moble on s’amaga l’amant perquè no el vegi la parella.

Alletjar. Donar posada o habitatge a algú extremadament lleig.

Absord. Amb l’ànim suspés davant una cosa extraordinària i que no ens permet escoltar res. Per exemple, uns focs d’artifici ben fets ens poden deixar absords.

Afavorrir. Ajudar, protegir d’una manera gens divertida.

Abella. Insecte molt bonic, que fa mel.

Abillar (se). Aprestar (se) per anar a fer una partideta d’aquest joc.

Abonamén. Contracte pel qual hom paga (religiosament) un cert import per gaudir d’un espectacle durant un temps determinat, per exemple, el Barça.

Capalleta. Reunió de persones que defensen i pregonen exclusivament allò que forma part de llur cercle i que els motiva a masturbar-se.

Abdanimals. Com els exercicis abdominals però molt més bèsties.

Acanèmic. Acadèmic esquifit.

Afregir. Unir una cosa a una altra, formant una sola peça. Per exemple, dos ous afregits.

Afollar. Tots plegats. No, seriosament: fer malbé, espatllar (especialment un membre)

Acroacia. Anarquia en determinat pais europeu.

Alianar. Fer que algú perdi el seny per portar-lo allà on tu vols.

Arturat. Que no troba feina, sense ofici ni càrrec. A la política especialment.

Assasenar. Matar a un, o a tres, cinc, set...

Amperimetre. Aparell per mesurar la intensitat d’un corrent eléctric. Sanperimetre. Aparell per mesurar la immensitat d’una dona gens corrent: Mary Sampere

Anular. Dit de la mà en que es posa l’anell de matrimoni i que sol anular (alguns en diuen anul.lar) la personalitat dels contraents.

Autoretret. Autoretrat físic o figurat fet només amb insults, resaltant la part negativa d’una persona.

Aghost. Més en què apareixen certs fantasmes, especialment a Eivissa i altres platges de moda.

Aneu. Que no hi ha neu. No que no hi aneu.

Avantpessats. Avis vius.

Avantratge. Vestit que dóna superioritat envers els altres.

Avull. Que ho desitjo, però no demà ni passat demà. Ara.

Bar Anna. Local de begudes amb un pràctic pasamans per surtir-hi.

Benhúries.

Bartomeu. Preneu el que voleu en un local de begudes.

Bens. Riquesses que malgrat el seu nom se’n van..

Blorgasme. Moment de plaer en llegir determinats blogs.

Bretolador. Que fa rètols no gaire inteligents

Buit. Després d’omplir-lo set vegades, l’omples i rés, l’has d’omplir de nou.

Brossanova. Brutícia poètica amb molt de ritme, brasiler per descomptat.

Brou. Preposició contestatària per posar a caldo als polítics. En castellà és més aviat ordinaria… basta, cosa que demostra una vegada més la diferent idiosincrasia dels catalans.

Bushil.lànime. D’ànim feble i tímid, especialment respecte a cert president nord-americà.

Centdrer. Andròmina on caben cent burilles.

Carot. Que costa més del que val.

Codonys. Fruits del que s’extreu el que en castellà es diu miembrillo. Per això el miembrillo i els codonys van junts. Alguns opinen que la grafia correcta és coconys, i sostenen que així l’argument del miembrillo cobra més pes.

Cervicials. Les set primeres vértebres, les més pròximes al cervell, responsables dels moviments que expressen submissió davant, per exemple, d’un mandatari estranger.

Critoris. So penetrant emès per una dona satisfeta.Quan la seva parella és Santi Millàn, posem per cas, es diu que és una dóna santisfeta.

Cine die. Quedar amb algú per anar a veure una peli però sense concretar data.

Cine qua non. Condició indispensable per anar al cinema. És a dir, 9 euros. Mínim, mínim.

Cultibar. Estirar unes natges.

Clòmic. Pallasso idèntic a un altre.

Cardiologuia. Manual que t’ensenya com comportar-te per no tenir un infart.

Caricaturista. Que fa caricatures mentre viatja per un pais estranger.

Clos. Que està completament aïllat de l’exterior de l’ajuntament.

Caducadament. Que ja no està de moda ser educat

Can Gaig. Nom de restaurant de Barcelona mal escrit que en realitat hauria de dir-se Quin Goig.

Campari. Estadi alemany, per exemple el del Bayern de Munich.

Cavil.londo, Iñaki. Periodista mediàtic que pensa molt el que diu. D’aquí el seu éxit.

Cítric. Crític àcid o dislexic.

Comprobar. Verificar que adquireixo un local de begudes.

Compromiss. Em quedo en propietat una noia bonica.

Compropís. El que he de fer després d’adquirir un compromís.

Conserbar. Tenir cura d’un local de begudes impedint que sigui alterat o destruit. Per exemple, el bar Velodrom de Barcelona.

Culactiu. Grup de gent de caràcter inquiet. Tastaolletes (també dit afegint una “p” abans la “o”).

Déjà lu. Que es té la impresió d’haver llegit anteriorment una determinada galeta.

Dislèxic. Que té un lèxic distint als altres.

Disfrutar. Gaudir menjant fruites, per exemple plàtans i figues.

Ejaculatòria. Oració breu i fervent, consistent en una sola frase o exclamació expresada en el moment de màxim plaer: Oh…! Deu, deu, verge santa, com t’estimo.
Empúrries.

Entès. Expert en infusions. Per la seva rigorositat, sol repetir les coses dues vegades, per això diu que és entès en tes. Algún extremista s'autoanomena entès en tes en tasses.

Enormeitat. Molt gran al cinquanta per cent.

Traducció literal

Hi ha una frase en castellà que diu més o menys "aquellos polvos trajeron estos lodos". Es podria traduir com "aquells ‘polvos’ van portar aquests llots". Però una amiga meva, molt guapa i puta d’ofici, en feia una versió adaptada a la seva vida i la manera d’aconseguir una fortuna més que considerable: "Aquells ‘polvos’ van portar aquests iots"

Ara que qui més qui menys està de vacances, o les comença, dic jo que una ciutat que deu ser bona per reposar és Viladescans, al Baix Llobregat. No deixa de ser curiosa la terminació cans en una ciutat que està en una comarca acabada en gat.

Esburrany. Esbós d’un escrit que només diu ruqueries i apte per fer tot tipus d’esmenes

Esparma. Semen d’una famosa ciutat italiana amb el què s’elabora un formatge de reconegut prestigi internacional.

Esbrenar. Intentar saber, deduint, què és el que s’ha menjat a mitja tarda.

Fa anys vaig voler organitzar un concurs per triar la noia més maca. Però que fòs a més formal, gens frívola. Ja tenía feta la cinta, amb els colors de la senyera, com les pubilles, amb el títol brodat: Miss Sèria. No es va presentar cap noia.

Miss érable. Concurs de noia bonica a Canadà, on com sabeu tenen de símbol la fulla d'aquest arbre, l'érable, auró.

Estroballes. Tenir bons companys de taula en convits i banquets. Si són noies i boniques, podriem estar parlant d’estrobelles.

Després d’unes quantes setmanes fent-me la guitza, he decidit jubilar el meu portàtil, i comprar-ne un altre. Ara, la feinada és traslladar totra la informació d’un equip a un altre. Se que hi ha maneres d’automatitzar-lo però sempre acaben sortint problemes. En fi, que no em deixa massa temps per escriure. He recordat una paraula que vaig escriure fa un mes, troballola, i m’ha fet pensar en allò que deiem a les discoteques per lligar.
Estudies o troballes?
Evidentment, troballar significa viure sense fer ni brot; més o menys.
Per cert, un eslògan per Arenys de Mar. Arenys, ni més ni menys.
I perquè no s molestin els seus veins: Arenys de Munt, i punt.

Conyfitura. Melmelada estremadament agradable al tacte i de sabor inigualable. S’ha de prendre amb moderació. No es necessiten, però, ni culleres ni forquilles. Es pot, si es vol, ajudar-se amb els dits. Varietats: Conyfitura de patata, molt ordinària, i conyfitura de figa: la més corrent.

Espelma. Fluid espès ric en espermatozoos amb el que es fabriquen uns objectes cilindrics amb una metxa central que serveixen per donar llum. De vegades també per donar a llum. Pelma de Mallorca és una de les capitals on es fabriquen. En mallorquí s’utilitza l’article salat i per tant la ciutat és coneguda com Es Pelma, o Es Pelma de Mallorca. Antigament es venien aquests objectes per les cases i els venedors, per insistents, eren coneguts com es pelma. Aquest adjectiu es va extender después a tot aquell que porfia fins aconseguir els seus objectius.


Femòs. Individu ben conegut per certs programes de TV que ben trituradets farien bon adob pels conreus.

Donostiara. Capell pontifice no litúrgic de forma oval que porta en la intimitat l’alcalde de Sant Sebastià.

Odonostiarra. Originari de Sant Sebastià i partidari alhora del seu alcalde, Odón Elorza.


Compromiss. Obligació que adquireix una persona envers una altra molt guapa. Per exemple: la relació entre l’expresident del Sevilla i l’exmiss Espanya Sofia Mazagatos. Allò era el paradigma de compromiss.

Espilma.  Ciri de disseny adquirit a una coneguda tenda  de Barcelona.

El primer català universal

Molt abans que Pau Casals i altres il.lustres personatges, el que  possiblement mereixi el títol de primer català  universal és

Matussallent. Fill d’Enoc i pare de Lamec, va viure 969 anys i es considera l’home més vell del Bages.

Tot això que ens inventem per aqui deu ser el que anomenen

Neoblogismes. Paraules nascudes als blogs, com per exemple:

Blogaderies: establiments que netejen blogs de paraules brutes.

L’altre dia se’m va ocórrer un eslógan i no sé a quin municipi colocar-lo. Un esògan que signifiqui que tot el que vols ho pots trobar en el poble en qüestió. L’eslogan és…
Què desitges de…?
I ara només falta afegir el nom del municipi. Però no em ve cap al cap: Vilanova i la Geltrú, no perquè és massa llarg. I Sant Pere de Ribes tampoc, pel mateix. Bé, ho deixo, ja sortirà més endevant.

Barroc. Local on serveixen begudes, generalment amb gel "on the roc", i, sobretot, amb una decoració força enfarfegada.

Marevellosa. Progenitora fantàstica però peluda.

Avui, Júlia, una amiga bloguera, recita alguns dels seus poemes. Després potser s’aniran "de bars", o més ben dit, com són poetes, se n’aniran "de bards".


Una paraula d’aperitiu

Escopinyada. Porció de saliva emesa mentre s’està fent el vermut amb patates, olives i "berberetxos" (que mai recordo com se’n diu en català d’això).

Una altra per menjar

Escullera. que no és ni forquilla ni gavinet. Cubert que ens serveix per ingerir la sopa, fins i tot en quantitats tan grans que fan onades.


I una altra per digerir

Onades. O t’ofegues quan la mar no està gens plana.

 

Avui matí m’he llevat sense ganes de pràcticament res. Ni de fer-me l’esmorzar. Si de cas, menjaré unes fruites.

Mandrarines. Són les que menys em cansen de pelar.

Una paraula, per començar bé el dia

Romandra. Quedar-se quiet en un lloc per les poques ganes de marxar.

i un apunt cultural

Tots sabeu que l’Àgora era la plaça que hi havia a les ciutats gregues on es reunien els savis per discutir i intercanviar coneixements (més o menys). L’Àgora d’Atenes potser és el més conegut. El que potser no tots sabeu (potser ni jo) és que al costat de l’Àgora hi havia una altra plaça, on es trobaven joves i grans per passar el dia sense fer res, endormiscats, estirats al carrer i cultivant la peresa com a filosofia de vida. Es deia, la plaça, Mandràgora. De tant en tant, però, alguna cosa descobrien. Van trobar, per exemple, que les arrels d’una determinada planta servien com anestèsic i els ajudaven a dormir més i més bé. Van batejar-la amb el nom de la plaça, es clar.

Agorina. Placeta més petita al costat de l'Àgora, on es reuníen els experts en cinema. D'aquí ve el nom de l'actual crític A. Gorina.

Llegeixo una notícia que diu que un nen xinès de quatre anys ha matat 443 pollastres amb els seus crits. M’ho crec, el meu fill és capaç de matar fins i tot al granjer. I una altra cosa: ja són ganes, comptar exactament els pollastres morts.

 

Estreets. Carrers anglesos no gaire amples.

Estorat. Estirat a l’estora. Què, si no?

Estuprideses. Cometre estupre tontament. Es a dir, sempre.

Eximples. Exemples poca soltes.

Examples. Que ara són estrets

Falàcia. Mentida sobre la mida del nostre membre

Falicitat. Estat d’ànim provocat pel nostre penis.

Intimeitat. Part més propera i reservada de la persona, però no del tot, a mitges. Per això se’n diuen mitges a la prenda que cobreix una part íntima.

Involusionista. Partidari d’una involució i també de l’establiment d’un estat jueu a Palestina.

Indivichyble. Que no es pot dividir ni a cops d’ampolla d’aigua mineral.

Icstèric. Que està molt nerviós a causa de l’augment de la bilirrubina.
Iconoplasta.

Insectes. Individus semblants a les mosques i mosquits i altres artròpods que es dediquen a atraure víctimes envers les seves religions. Les capturen fent servir xarxes com les aranyes.

La primera

Crec recordar que aquesta va ser la primera paraula que vaig inventar. Tenia set o vuit anys. Ve de barrejar adulteri i indult.

Indulteri. Perdó concedit a algú que ha comés adulteri.

Il.luses. Obra de Joyce que deu el seu nom perque s’ha de ser molt il.lús per creure que s’arribarà a llegir del tot.

Il·lusionisme. Art de produir fenòmens que aparentment contradiuen les lleis naturals. Hom l'anomena també màgia blanca. Popularment, fer joc de mans. Si és un joc de mà, en singular, es diu il.lusionanisme 

Conbarçar. Xerrar sobre un tema determinat, per exemple de futbol.

Identifricar. Provar la identitat d’una persona gràcies a la pasta dentífrica que fa servir.

Porquet.

Perquet. Questió que et formules quan has de netejar una i una altra vegada el terre de fusta. I perquet? i perquet?. Era el terre que hi havia al pis de Mònica Terribas.

Mònica t’arriba. Nom verdader de l'actual directora de TVC.

Impar Moliner. Escriptora catalana sense igual.

Lacòmic. Humorista de poques paraules.
No confondre amb segons qui, que és un humorista de porques paraules.

Llar d’infarts. Sala de cardiología d’un hospital on els pacients es recuperen dels atacs de cor provocats pels més petits de la casa.

Llard d’infarts. El greix que els causa.

Sagrat porc

Un dels animals més adorables. No se si era Perich o jo (els confonc) que deia que "del porc s’aprofita tot; fins el nom, per insultar". Doncs al porc va dedicada aquesta paraula:

Permil: Cuixa de porc curada i de dimensions tan considerables que permeten satisfer a un miler de persones.
Un dels més apreciats és l’ibéric. En canvi, l’ivíric, no el vol ningú, perquè produeix malalties.

Emiopia. Defecte a la vista que impideix veure el que succeeix a determinat pais africà, siguin guerres o falta d'aliments. Més lluny s'està, més miops ens tornem. Amb el temps empitjora.

Si algun dia es decideix concedir la capitalitat d’Internet a una ciutat, hauria de ser, sens dubte, a Vilamalla.

Moltes de les meves paraules neixen d’errades tipogràfiques. Moltíssimes, perquè sóc un pésim redactor. Aquesta, per exemple, n’és una.

Nustàlgia. Sentiment que et fa un no se què a la gola quan recordes el teu pais, o la teva família.

En canvi, les que venen, són errades topogràfiques:
Riudeiots, Desitges, Viladescans...

Marquès d’Esade. Aristócrata doctorat en Empresarials i en mala llet.

Melindròs. Excessivament delicat a l’hora de menjar-se un melindro.

Mesquí. Febrer sens dubte. És el mes més mesquí, només ens dona 28 o 29 dies.

Orgasma. Insuficiencia respiratòria deguda a un moment sobtat de plaer.

Pastelina. Estat de consistencia tova que àrabs i jueus amassen donant-li formes diferents.

Peranoies. Els Tampax i les compreses, per exemple. I res més.

Prenis. Guardons otorgats a membres sexuals masculins ben dotats.

Bendubtat. Que genera dubtes raonables sobre que estigui ben dotat.

Queixaalada. Mossegada en protesta d'alguna cosa. Malauradament, se l'emporta el vent aviat.

Rahona, Pilar. Verdader cognom d’una coneguda periodista catalana que per les seves dots com a enrahonadora és convidada sovint a diferents tertúlies. El seu seudònim, Rahola, és realment una derivació de rehola, apelatiu amb que la coneixen els seus amics, perquè li agrada molt saludar. Si voleu saber més coses, aquí teniu la web de Pilar Rahola

Rahonar. Xerrar argumentadament sobre un tema en una tertúlia. Persona que sol rahonar: Pilar Rahona

Riccionari. Recull de paraules per riure.

Suofílic. Que li agrada suar mentre practica sexe. Habitual de saunes.

Seméntica. Ciencia que estudia les paraules proferides poc abans de la ejaculacó.

Nova frase culé

Farts de dir durant tant de temps “aquest any, si” (moltes vegades amb resultats poc positius) ara els culés poden dir “aquest mes, si”. Com juga aquest noi. (abril, 2007)

Feministra. Ministre o ministra que lluita per la igualtat de drets dels dos sexes

Sant Mateu. Patró dels assasins. Alguns l’anomenen sang mateu. Fora del Principat, el patró dels accidentats és San Matau.

Sant Antònic. Patró de certes begudes refrescants.

Sant Antònim. També dit Sant Antònim Contreres. Patró dels discutidors hàbils.

Sant Antreu. Patró dels anfitrions, de la gent hospitalària i, en general, de qualsevol culactiu obert als demés. Hi ha diverses localitats erigides en honor seu: Sant Antreu de hi ha Maneres* i Sant Antreu a la Barca, sant antreu que hi ha havaneres.

Sant Emtreu de Polleguera. Patró dels fusters I dels histèrics.

Totus tous. El que va dir un Papa en arribar al vaticà. “Totes les joies les vull d’aquest joier català”. I mira que en ténen de joies.

Traumatúrgia. Capacitat de fer miracles violentament. Per exemple: fer desaparèixer del temple els fariseos a cops de bastó.

Tres turrons. Localitat del Maresme especialitzada en la elaboració d’aquests postres nadalencs

Vastard. Que no arribes a l’hora, tot i que els teus pares creuen que vas arribar massa aviat, o fins i tot que no hauríes d'haver arribat.

Vibriador. Joguina eròtica en forma de drac. Per persones ardents hi ha models que treuen focs pels queixals. Per als molt nacionalistas hi ha també un Sant Jordi per recrear la llegenda.Però això és un truc comercial, els entesos dicen que el complement pertinent és el rei Godofred. Alguns historiadors sostenen que el nom correcte és vibria d’or, en ser aquest el metall fet servir per els i les aristocrates que apreciaven aquest utensili

Vidrieres. Localitat gironina de la Selva.

Orgassman. Plaer obtingut en veure una obra protagonitzada per l’ínsigne actor italià ja desaparegut.

Deixeu-me presumir una mica. Un joc de paraules semblant a aquest va ser el meu “debut” com a guionista. Estava amb la Lloll, en la presentació d’un llibre del seu home, el Celdoni Fonoll, i parlavem del programa de la Rosa Maria Sardà, que no recordo si es deia “Una hora con Vittorio Gassman” o així. Feiem bromes i al final va sortir això: “Jo, amb cinc minuts amb ell, ja puc tenir un orgassman”. La frase, dita poc després per la Lloll, més divertida que jo, va ser força aplaudida.

Munyicipi. Associació natural, reconeguda per la llei, de persones i béns dintre del terme sotmés a la jurisdicció d’un ajuntament, amb la voluntat d’extreure la llet o altres riqueses dels que hi resideixen.

Virolight (pronunciat virolait). Versió baixa en calories d’un himne popular dedicat a la mare de déu. Que sigui una versió suau no dóna dret, però, a anomenar-la Montse.

Adinsisme

Hi ha coses que dic i després oblido. Oblido que les he dit, o oblido que les he publicat. Per si de cas, ho deixo dit. I si em repeteixo ja m’ho direu.
Sóc un lletraferit. Però lleu, només.
Això seria com un aforisme, però com em surt de dins, servirà el mot adinsisme?

Compulciu. Tendència interior irresistible a votar un determinat partit.

Pussible. Que pot ser un exsudat patològic de consistència líquida, d’aspecte tèrbol i opac, a conseqüència d’una inflamació.

Zinc. Cis o Cet, que mez dóna?

Quatre grapes. Caminar així quan s’ha begut més del compte, especialment d’un licor italià. Màxim que és pot veure sense perdre la vertical.


Campanya electoral

Poblítics. Polítics de poble. Jo ja m’entenc, que diria el Quimi Portet.

Pobrítics. Polítics pobres d’esprit, miserables.
Un dia obrirem un apartat de paraules polítiques

El que em molesta de la societat actual no són les diferències que hi puguin haver. El pitjor són les indiferències.

Presidiari. Presoner d’un dia. Presoner i periòdic. Malauradament, periòdic presoner (del poder: polític, o econòmic)

Frontispiscis. Arquitectura. Cara principal d’un edifici construit entre el 20 de febrer i el 19 de març.

Maó. Bloc d’argila endurit al sol o al foc emprat per fer parets. A menorca, però, l’utilitzen per fer un reconegut formatge: el formatge de Maó, que pot menjar-se sol o acompanyat d’ou i oli, el que es coneix com maonesa. Els artesans que dominen qualsevol d’aquestes activitats es dicen maoistes, i fa molts segles van arribar a la Xina, on anys més tard un dels seus deixebles, Maó Tse Tung, publicaria el llibre vermell de Mao (en honor al color dels primers maons, fets, com deiem abans, d’argila. Alguns estudiosos sostenen que una altra branca dels primers maoistes van viatjar a Nueva Zelanda, on van crear un esport en el que es llençaven un maó un a l’altre fins que un aconseguia deixar-lo a terra en un indret determinat. Segons els citats estudis, aquest esport originaria el rugby actual i les tribus maoistes primeres van donar pas posteriorment als maorís. Aquesta teoria va quedar refermada fa pocs temps, al veure un jugador català d’un equip barceloní de futbol, la Grama, ballar als vestidors la dansa maorí (es pot documentar).

Més policies

Segueixen estant d'actualitat. Un bon agent ha de ser sempre bona gent. El problema dels cossos de policia és que, com tots els cossos, deuen tenir cul. I per aqui la caguen.

Trendencias. Lo que se lleva en ferrocarriles: caros, sucios, incómodos, escasos. Y sobre todo, que se estropeen y lleguen tarde.
Reflexiones sobre la policía
Published by manel on May 26, 2007 in Opinión, castellano, general and humor. 0 Comments Edit
Últimamente en boca de todos, los Mossos d’Esquadra (la policía autonómica de Catalunya, no mozos de cuadra como piensan algunos) han despertado diversas reflexiones, unas serias y otras no tanto. Yo las cuento y vosotros/as/es les otorgáis la trascendencia que queráis.
Algunos agentes deben haber nacido en la polinecia.
Los uniformes deben respetarse, sobre todo desde dentro.
A mí me gustan los uniformes variados, no los que visten a todos por igual. Ah, ¿que eso no son uniformes?
Nos guste o no, la policía siempre está más cerca de la violencia que los demás.
Trilogía policial
Published by manel on June 4, 2007 in general. 0 Comments Edit
Para cerrar el tema y no ponerme pesado, cosa difícil, hago un chistecito más sobre el tema de los Mossos y me callo:
Poli Díaz y “Policíaz”, escritos se parecen mucho. Se escriben casi igual. Bien, no sé si se escriben. Es más. No sé ni siquiera si escriben.
Sitar. Convocar algú, a l’Asha Mirò posem per cas, per tocar un instrument indi semblant a la guitarra, però més llarg.
Poablació

Polseguerra. Gran quantitat de pols provocada per una batalla. especialment quan és emportada pel vent.

Discurts.

Tiristor. Dispositiu electrònic de semiconductor proveït de tres electrodes que ens treu l’alegria.

Llardregot. Greix que es fa amb lladres de poca categoria

Brou. Diguem brou, jo dic brou…

Individu.

Excurçó. Acció de recórrer una certa extensió de país fins a trobar-se un rèptil de la familia dels vipèrids, verinós, d’uns 50 centímetres de llargària.

Exclòs. Que el deixen de banda perquè ja no té el càrrec que ocupava.

Estic certament inquiet. Sé que no escric bé del tot, ni en català ni en castellà, però llegeixo correctament, suposo. En canvi, he tingut l’oportunitat de constatar que cada dia la gent llegeix pitjor. Estava l’altre dia en un centre comercial, el Mataró Parc, amb el meu nen, de 3 anys. El Manu estava jugant en una atracció d’aquestes inflables on els més menuts salten els deu minuts que els deixen i jo l’esperava fora. S’acostaven una nena i sa mare discutint: la nena volia entrar a l’atracció i la senyora no la deixava, tot explicant-li: “Ets massa petita, mira, aqui ho posa: per a més grans de 5 anys”, i assenyalava un rètol sobre la barana exterior. No cal dir que em va faltar temps per treure-la del seu error. “No, senyora, aqui posa NO APOYARSE”. Tot i així, la mare va estirar del braç la nena i va marxar, no sense dirigir-me una mirada que mostrava ben clarament el seu enuig. Es veu que no li agrada que li retreguin els seus errors. Ja se que una flor no fa estiu, però poc després, ja es casualitat, es va repetir l’escena, amb l’única diferència que la segona mare va llegir en el cartell “no asomarse”. Amb tota l’amabilitat del món els vaig indicar a mare i nen (era un nen, aquesta vegada) que no, que el cartell deia no apoyarse. També em va mirar malament i va seguir caminant sense atendre els meus consells. Un parell d’equivocacions en pocs minuts em van fer dubtar. A veure si era jo qui estava equivocat. Improvisadament vaig preparar un test. Vaig preguntar a l’atzar a tres passejants: “Em pot dir què posa aquest cartell”. Les respostes? cap de correcta: “No tinc temps”, “Deixi’m estar” i “Tinc pressa”, la qual cosa em fa pensar que cada dia som més ignorants i llegim més malament.
Exacte.

Esther Lina
Galeta. El que s’acaven donant els que s’impliquen amb les tres primeres lletres o en les tres últimes.

porrò
Escopinyada. Porció de saliva que hom escup d’un cop después d’haver fet el vermut amb un determinat mol.lusc lamelibranqui.

Orfanàtic.
Estúprid. Que comet estupre de manera poc o gens inteligent. És a dir, sempre.

Deprestiu. Estació entre a primavera i la tardor que provoca depressions.

 

Poleolític. Época prehistòrica en què s’emprava profusament una infusió d’herbes relaxant. Més tard arribaria el teolític.
Rondinar. Menjar al migdia mentre es manifesta desgrat o disconformitat amb el que ens han posat a plat.
Suofílic. Que transpira molt quan té relacions sexuals amb animals.
Valent. Que camina poc a poc, amb prudencia, i per això no te por.

Jugava Júlia amb el títol dun post recent, estalviador. Feia un, per a mi, excel.lent joc de paraules, a partir de la paraula estalaviador. Però clar, això és si es parla molt depressa. A mi, que sóc més lent, em surt sense canviar ni una lletra està l’àvia d’or, que és la iaia adaurada que tots hem tingut de petits.

Desempre. Un mes dels de tota la vida.

Lluny. Mes distant, sobretot del mes de desembre, en què es celebra sant lloan.

Gamarús.

Solicaritat. Amb el què no s’ha de confondre els ajuts als altres

Passejant pel diccionari (a peu)

Boira-boirina-boirinot-borinot

Encintar. Guarnir amb cintes una dona embarassada, perquè faci encara més goig.
Eurótica. Moneda molt sexy.

Espavillar. Avivar l’enteniment d’algú, a fi que sigui més inteligent fins i tot que el president de la Federació Española de Futbol

Figorífic. Que serveix per abaixar la temperatura del Camp Nou o mantenir-la baixa.

Halter. Pesos per enfortir la musculatura. Quan els fan servir els narcisistes es diuen halter ego

Hemodialitzar

Un post fastigós
Published by manel on March 29, 2007 in general. 0 Comments Edit
Ja us aviso, aquest post pot ferir la sensibilitat dels més sensibles, però és un dubte que tinc i l’he de resoldre.
Fa uns dies, a rodamots, proposaven el mot quartera. I deien, literalment, el següent:
Mesura per a grans, emprada al Principat i a les Illes, de capacitat variable segons les comarques, però aproximada a 70 litres.
Si es tracta de grans, els 70 litres, de què són? de pus?
Homonimia

Indoamable. Salvatge, que no es pot domar però que té un caràcter dolç i educat.

Indret. Lloc on se sol estar ajegut,

Joiera. I tu?

Cinegetic. Que li agraden molt les les películas de caça. Per exemple, la escopeta nacional la caza, de Saura…

Tal como están los tiempos, en vez de ansiolíticos vamos a necesitar ansipolíticos. Vamos, algo que nos quite la ansiedad que nos provocan los actuales dirigentes. Evidentemente, un  ansipolítico no deja de ser un medicamiento.
Llampet.

Llamprec

Aquesta entrada ja la vaig escriure el 9 d’agost del 2006, i ara Per tant, és repatida. Vaja, que us toca patir-la de nou: “Avui, 9 d’agost, dijous segons la Generalitat, entra en vigor el nou estatut. A mi m’agradaria que entrés amb vigor. Ja veurem.”
Deia dijous perquè recordareu que en l’anunci institucional que va posar la Generalitat es van equivocar. En realitat era dimecres. O divendres, no ho recordo. Ara, amb el pas dels mesos, crec que aquest és l’únic dret que el nou estatut ens ha deixat. El dret a equivocar-nos en el dia de la setmana.
Avui només una paraula, però com entren tres idiomes m’ha deixat sense neurones:
Malsong. Somni angoixós que ens empaita nit i dia, amb musiqueta insuportable, molt difícil de pair. Vaja, en castellà dirien només pesadilla, però és molt pesada.

Lleixiu

Llesterday. Que ahir era molt espabilat i tenia molts coneixements en anglès però avui ja no.

Lletgiu

Lletóo. Porc petit que juga extraordinariament al futbol. Imagineu quan creixi.

Keynesionisme. Doctrina dels seguidors de les idees de Keynes sobre la intervenció de l’Estat (d’Israel) per al control del nivell d’activitat econòmica.

Marrit. Home casat i avorrit, trist, abatut per la malenconia (també ha prosperat la versió marit, més extesa i que vol dir el mateix).

Minbar. Reduir les consumicions en un local de copes.

Ofrena. O s’estimba i els seus familiars hauran de portar ………… als seus funerals.

Ovlació. Aplaudiment interminable que es mereixen tots aquells que lluiten contra aquesta pràctica africana.

Palmesà-ana. Natural de Palma.

Parca. Peça de roba d’abric molt discreta i que t’està “de mort”
Plagiografia, o plhagiografia. Copiar descaradament les vides i les biografies dels sants.

Percertatge. Proporció entre bles coses que es dicen i les que són veritat. L’ú per cert, per exemple, és dir una veritat de cada cent. I així. (politicometre)

D’un temps, d’un pais

Els que tenim una edat recordem el temps quan tenir un cotxe que anava a 100 era força important. Els 600 i ls 850 amb prou feines arribaven als 80 o els 90. Tampoc puc ser molt precís. I això de la velocitat és relatiu. A Andorra, país amb imponent parc automovilístic, tenen, o al menys tenien a finals dels 70, una manera curiosa de mesurar la potència del vehicle. “El meu cotxe puja a FASA a 100″ (o a 140, el que sigui). És una carretera en pujada on després d’unes corbes hi ha una recta on pots trepitjar a fons.
Ara, però, tot s’ha acabat. Ja fem prou l’idiota de comprar-nos cotxes que depassen els 200 quan només podem anar a 120, o a 80 si estem a prop de Barcelona. Però a més, hi ha alguns que s’autolimiten la velocitat màxima. És a dir, que poden córrer molt més, pero no volen. Ja veig, d’aqui a poc, el següent diàleg: “I el teu, a quan s’autolimita?”, “a 250″. “ah, no és molt, oi?”. “No, hi havia un altre amb més motor que s’autolimitava a 260. Vaig estar dubtant però valia molts més calers”.
Doncs, mira. El meu només agafa 160 però és deixa trepitjar del tot, no em posa trabes.

Pamela. Barret de dona, amb unes ales de pam, o més.

Peatge. Deformació del mot pillatge.

Pellisser. Que confecciona peces d’abric folrades de pell i se les posa per sortir a la tele.

Precident.

Pau. Periode entre dos guerres en què s’aprofita per rearmar-se.

Rastafari. Que vas pentinat com bob marley i cantes com luis cantero, el verdader nom d’El Fary.

Refrigegant. Que refrigera i alhora és molt gran.

Militard. Individu que professa la milícia i que no arriba mai a l'hora.

Sitar. Instrument musical que es toca a la India per a quedar amb algú

Sotil. De condició inferior, que és poca cosa, inferior, excepte si juga a futbol.

Somlliures. El que ens agradaria que acompanyés a aquests somriures.

Tetabric. Peça de roba que protegeix del fred certa part de l’anatomia femenina

Tiranosaurus res. Una varietat molt més petita del Tiranosaurus Rex.

Unanimitat. Estar completament d’acord al cinquanta per cent. Per exemple, Pasqual Maragall i Artur Mas en ja passades mocions de censura.

Vangalisme. Grafia més apropiada que vandalisme quan els vàndals es dediquen a entrenar equips de futbol. Antigament s’escribia vangaalisme, però està en desús, per sort.

Veneri- a. Malaltia que es solia tenir, ja no tant ara, en anar amb senyores absolutament venerables.

Petó’o. Mostra d’afecte de determinat jugador del Barça a una periodista d ‘Ona Catalana.

Vichyno a me. Aprop meu no tinc aigua mineral.

Zoofíllic. Que t’agrada tenir fills com una bèstia.

Esther Dei. Noia enamorada dels beatles a qui George Harrison li va dedicar una de les poques cançons que composà amb el famòs quartet de Liverpool.

Falecia. Que no sap si es una facecia o una falacia.

Fal·lus. que no sempre fa l’ús

Estimable. Digne d’estima per la facilitat en què cau en tota mena de frauds

Llegar. En català és deixar els bens a algú quan marxes per última vegada. En castellà, llegar és quan vens.

Llopis. yupies que es comporten com llops. O pitjor.

Neuràtic. Que pateix de neurosi per viure en la planta més alta de l’edifici.

Erratafia. Liqor de nous berdas maserades

Depileg. La darrera vegada que et depiles. Conclusió d’un llibre escrit mentre et treus el vell de les cames.

Intimistat. Ser prou amic d’una persona com per conèixer la part més oculta.

Peixeta. Peix del que raja aigua a voluntad.

Relació esporsàdica. De tant en tant i sempre fent mal.

Umberto Eco. Escriptor amb un cert ressó.

Gratament. Acció de gratar de manera agradable.

Orgasmica. Sense accent, que té moments de plaer, però molt curtets. No confondre amb orgàsmica..

Onanigrama. El que marca o distribueix la jerarquia en una empresa on tots els alts càrrecs dominen a la perfecció la tècnica d’Onan.

Homo happiens. Hoe feliç, espécie en extinció.

Verytat. De debó, però molt de debó.

Molalt. Home d’estatura superior a la mitjana que pateix mala salud..

Marcè. Mare de deu que curiosament no festeja la seva onomàstica el tercer mes de l'any.

Mare de deu. Qualsevol mare de deu és per posar-la en un altar. Jo les hi posaria a partir de tres criaturas. Així, a més de venerar-les com cal seria un xic més difícil que es quedessin de nou embarassades.

Neuro. Moneda que quan no la tens et poses dels nervis.

Alemanya. Teutona nascuda a Aragó.

Suec. Nascut a Suecia. Si neix a Noruega es diu noruec, o també nosuec

Poleolític. Infusió semblant a la menta lleugerament rància.

Mamificar. Convertir el cadàver d’una mare en mòmia o, més generalment, dessecar els teixits animals materns perquè puguin resistir la putrefacció. A psicosis (perdò per les salivades) de hitchcock (més perdó) hi havia una, però no expliquem el final.
 

Pensamenys. Idees que passen pel cap, però no massa sovint.

Senceritat. Franquesa íntegra.

Zurdejar. Escoltar amb dificultats de l’oïde esquerre.

Surdeixar. Emigrar cap al nord

Passadís. Paradís llarg i estret.

Imprevichyble.

Sempre ens quedarà parir. El que poden dir les dones respecte als homes quan els hi neguem els drets d'igualtat.

Ves a fer pinyates. Varietat molt més lúdica i divertida que l'antiga ves a fer punyetes.

Adheciu. Material capaç d’enganxar o mantenir units dos partits polítics malgrat les seves diferències.
En castellà podríem dir que “llevan trenta años unidos porque saben que juntos DURAN MAS”

Cinconvenients. Quantitat de desavantatges

Voletaire. Que vol aplegar bolets. No confondre amb boletaire, el que realment els troba.

Ceparrada. Dona que abans estava casada

Terticle. Article escrit amb el que et surt dels… com es diu, aquella paraula ara no em ve cap sinònim de testicles

Texticle. Article que reflexa les idees que et surten dels collons.

Pitjades. Emprentes que deixen determinats pits.

Pertunet. Mostra d’afecte expresada amb els llavis i dedicada exclusivament a la persona que està llegint ara.

Entès. Expert en infusions angleses. De fet, es sol dir entès en tes, perquè quedi cla, però queda una mica redundant. El femení d’entès és, òbviament, entesa, encara que alguns lingüistes sostenen que és entasa o entassa, perquè és així com prenen dites infusions. (Ja se que hi ha una altra versió, més amunt, però aquesta també m'agrada).

Comentàrids. Remarques, observacions, que tenen per objecte explicar, il·lustrar o criticar el sentit d'un text, d'un llibre, d'una representació artística, etc, però fetes d’una manera molt seca o feixuga.

Esquifit. Més petit i prim de l’habitual, tot i practicar l’esport rei de ‘hivern. A l‘estiu, quan canvia d’esport, assa a ser raquètic.

Diumenges. Cunilingus exageradament profund.

Dissobte. Dia de la setmana que arriba repentinament, però sempre després dels divendres.

Amortallar. Trencar amb la teva parella

Adel.la. Nom de noia que morta està més bona.

Adel.la. Patrona dels necrofílics. Per allò de Morta adel.la

Surfí. Relatiu o pertanyent al surfisme o als sufís. El surfisme es practica, majorment, al sur.

Barlovent. Local on serveixen begudes a l'aire lliure.

Bargonya. Cinisme de posar així a un local on justament no en tenen, si observem els preus que demanen pels seus serveis.

Serè hebreu. Jueu responsable. I efímer, es clar.

Conycidir. Trobar-se amb algú per casualitat entre les mateixes cames. Pròpies o alienes.

Alculèmia. Presència de sentiment blaugrana a la sang. La taxa o índex elevats d’alculèmia provoquen estats d’ebrietat pròxims a la bogeria. Els Boixos Nois en són un exemple.
Per cert, els Boixos deuen ser uns xicots fets d’una fusta molt especial, oi?

Cardanal. Capellà a qui li agrada fer l’amor o el sexe (tant se val) pel darrere.

Xirona. Presó del nordest de Catalunya.

Vagineta. Si us plau, que no vagi bruta, especialment en les parts més íntimes femenines.

Amb retard

(publicat el 6 de novembre de 2006)

Potser l’hauria d’haver escrit fa uns dies, aquest post. Mai és tard, diuen. No hi estic massa d’acord, Ja en parlarem un altre dia. Anem per feina.
Hi ha una pàgina que m’agrada especialment: rodamots, us la recomano. T’envien per correu electrònic un mot cada dia. La primera vegada, per error, vaig llegir "un mort cada dia". Vaja, l’eslògan de Bush, vaig pensar. Però aquest bon home no sap català, o sigui que deu ser una altra cosa.
El dia ú de novembre van enviar-me els de rodamots la paraula epitafi, que es el que s’escriu a les làpides. Quan està molt mal escrit (clar, es fa làpidament) és un pitafi.

Dissimiolar. Fer-te passar per gat quan no ho ets. Imitar la veu dels felins per ocultar

Pratons. Mostres d’afecte expresades amb els llavis poc abans d’agafar l’avió en un determinat aeroport català.

Atraofegat. Que no pot ni respirar de tanta feina que té.

Postatges. Presoners dels blogs

Poc abans d'unes eleccions

Encara que no s’estigui massa content amb els polítics que tenim penso que hem d’anar a votar. Tampoc deixem de cagar cada dia per molt que sempre surti el mateix (merda, perquè no hagueu de pensar).
La paraula d’avui només vol jugar, que no s’enfadi ningú.

Ciux. Indi nacionalista, o nacionalista que fa l’indi.

Begiristrany. Futbolista rar, en el sentit que a més d’estar pel negoci, com tots, també es vincula al club que el paga. Poc freqüent.
I que va participar i participa en els dos dream team que ha hagut a can Barça.
Per cert. Ara que es jugarà un Catalunya-Euskadi. Ja se’n va jugar un fa anys. Recordeu la final de la Copa entre el Barça de Maradona i el Atlètic de Goikoetxea? van acabar a òsties, amb perdò.

La paraula d’avui me l’han servida en safata la gent de PCcity. Per cert, PC deu voler dir en aquest cas Poc Català, o Pobre Català. Perquè mireu el que m’he trobat en un cartell d’aquesta empresa: amagatzemat. Em sembla recordar que anuncien un disc dur. I molt encertadament utilitzen aquest verb, que com tots sabeu significa:

Amagatzemar. Guardar alguna cosa o alguna dada en un espai on més tard o més d’hora acabarà ocult per tothom, fins i tot pel mateix que l’ha desat.

Sempre m’he confòs amb les "s" sonores i les "s" sordes. El mateix em passa amb les "a" i les "e" obertes. Clar, i passa el que passa, que arribo a creure que és possible una paraula així.

Ambpresses. Negocis fets amb el propòsit de guanyar diners ràpidament. Sinònim elegant de "pelotaso".

Desdejuny. Esmorzar de principis d’estiu.

Comprulsiu. Que necessita adquirir coses per calmar les seves inquietuts. Sol fer-ho irreflexivament.

moti-moti. Desgavell de paraules, altrament dites mots.

Necissitar. No poder prescindir d’un tipus malgrat la seva ineptitut.

Instaular. Establir una nova manera de parar la taula: posar els cuberts tots plegats, els plats i gots en una pila, etc.

Mediturroni. Mar que banya les ciutats de Xixona i Alacant, d’on surten les varietats tova i dura respectivament del postre nadalenc.